Ja feia molts dies que no escrivia al blog, durant l’estiu, allunyada de casa i anant amunt hi ha vall a fet difícil anar fent els dibuixos de cada una de les vies que he fet i els seus escrits detallats.
Per tant vist que la feia em sobrepassava he decidit fer una breu descripció de cada una de les vies, i de pas, tenir una pujada al blog per quan algú vulgui saber vies per a fer quan fa caloret.
Aquest recorregut passa per molts indrets variats, cada un amb el seu encant, i sense mai deixar el meu lloc preferit a la vora de casa.
Alta tensión i Alucina Carabina, Montserrat, Marc
Via molt xula i ràpida, fàcil de combinar amb Alucina Carabina. Amb un llarg preciós de travessia, de 6a molt assequible, que ens deixa unes fotos espectaculars. Vigilar l’últim llarg que està una mica trencadot.
Gastón va Bufant, Montserrat, Marc
Via que haurem d’escalar però sense patir perquè és esportiva. Grau per gaudir i mantingut.
Cobo Pamplona, Montserrat, Isaac
Via clàssica però que no ens fa patir, es pot equipar molt bé i el grau és moderat. Els últims llargs es poden fer amb ensamble.
Travesia de los dioses, Montserrat, Marta i Isaac
Via que inicia per unes fissures que trobarem claus que ens faran passar bé o trampejar si cal. Després ja es fa més fàcil, però es mantinguda de grau, no ens farà descansar.
Cristina Gomez Garcia, Montserrat, Edu
Una via molt recomanable, els primers llargs de placa ens faran vibrar i després ja no són tan bons. Jo com a novata d’artifo vaig agrair lo juntes que estaven les xapes, realment una escalda molt maca per una tarda d’estiu.
Rap del niño, Cavallers, Marta
M’estrenava a Cavallers i vam decidir començar per algu assequible. Aquesta via ens va permetre gaudir i apretar en alguns passos de 6a on havies de treure ventoses de dins per pujar.
Cavallers és un lloc perfecte d’estiu, durant aquells dies vam escalar amb màniga llarga, si..si.. al mes d’agost!
La oferta y la demanda, Cavallers, Marta
Després de perdre’ns per anar cap al Pa de Sucre vam decidir fer aquesta alternativa per fer alguna cosa. Oju amb el grau, posa V+ però apreta, per sort pots posar cacharritus i respirar fondo. Via molt perdedora!
Pistacho Asesino, Cavallers, Jordi
Quin viot!! Per sort el primer llarg que tant havia sentit parlar el va fer el Jordi, tot i que a ell no li va ser gens difícil. És una via fantàstica, on la fissura et deixa posar el que vulguis al teu gust, i on cap llarg et deixarà descansar. Via molt i molt bona!
Instinto basico, Cavallers, Marta i Júlia
Per acabar la jornada vam anar a gaudir d’aquesta via ràpida i fàcil que després ens va permetre una bona estona de riu.
És el bo de cavallers, a part d’unes vies fantàstiques tens un riuet per gaudir aquells dies que l’activitat és més light.
Dibona, Cinque Torri (Dolomitas), Marc
Spilogo Giallo, Tres cimas de lavaredo (Dolomitas), Marc
Vinazer, Sella (Dolomitas), Marc
Aquest estiu vam anar a Dolomitas, feia molts anys que ho teníem pendent i per fi va arribar el moment. Crec que personalment era l’any per anar-hi, allà has d’anar rodat, posar cacharros i apretar amb algun desplom que només li marquen V.
Generalment vam gaudir d’aquests tres escalades, aparentment grau moderat, però que no deixen indiferent a qualsevol. És important vigilar amb les baixades en general, hi ha molta pedra i l’alta freqüència de gent en dies d’estiu fa que et pugui caure alguna al cap si no estàs atent. S’ha de matinar molt, ja que les vies són lentes, hi ha molta gent, i cal intentar ser el primer!
Us recomanem aquest viatge, és el paradís de l’escalada!
Pere Segura, Montserrat, Isaac i Marc
Una tarda d’estiu decidim anar cap a la Palleta, avui no ens podem cansar que demà toca gran activitat. Fem aquesta via, molt xula i equipadeta. Jo decideixo tornar i ells encara aprofiten al màxim els últims rajos de sol per a fer una altre.
Gesam, Montserrat, Isaac i Marc
Quin viot! Una via on cal escalar i anar rodat amb cacharrejar. Per sort anava amb aquest parell de bous!! Ens van caure 4 gotes, però ens van fer acollonir bastant!
Gran il·lusió, Montserrat, Marc
Aquí si que vam passar caloret, és una via totalment de tarda, nosaltres vam entrar abans que no arribes l’hombra. És una via més difícil del que sembla, on les assegurances allunyen i et fan escalar de valent. Els primers llargs són punyeteros! Somni de pedra, Pedraforca, Isaac i Marc M’estrenava la sud del Pedra, sud? Dons vam passar fred a ple estiu! Via de placa-placa, on et quedes amb els peus fets kikos. És una via maca, però cal anar amb el grau sobrat, ja que apreta.
El lloc és un privilegi, estàvem sols i allunyats, el paseig d’anada i tornada és maco i tot, ara s’ha de caminar!
Diedre gris, Montrebei, Marc
Després de dos anys, tornem a Montrebei, aquest cop per això estic disposada d’intentar obrir, i així va ser, el rodatge realment fa que poc a poc anem millorant i gaudint cada cop més de l’escalada.
Vaig xalar amb aquesta via, i vibrar, perquè engananyar-nos. Els llargs són mantinguts però es deixen protegir força bé. Important fer el flanqueig de primer, no es fa tant complicat. Els trams més difícils hi ha alguna cosa, jo en un de 6a vaig poder fer un A0 d’un pitó que vaig resar perquè no es surtis. Aneu-la fer i xalareu!!
Latin Brothers, Montrebei, Isaac
I un altre cop cap a Montrebei, dos fins seguits, tot un record! Aquest cop una via mooooolt més llarga però molt maca també. Ens fa escalar de valent i apretar amb tot el nostre cos. La calor passa factura i ens toca anar per feina, a més ja anem amb el temps contra rellotge, per sort, arribem a dalt amb els últims rajos de sol.
Ha estat una bona aventura que ens ha deixat ben trinxats, sort de l’Isaac que és un bouaken.
Aquest cop la baixa s’em fa molt més curta que l’ultima vegada, això fa que ja torni a tenir ganes de tornar-hi ja que jo el què sem fa més difícil de les jornades d’escalada són les baixades terrorífiques!!
Apa, ja teniu un bon llistat per fer l’estiu vinent!! GAS!
Moltes gràcies a tots/es els que m’heu acompanyat durant aquestes aventures, tots sabem que el que és important no és el cim, el grau… és el camí i amb qui el comparteixes.
Avui descansem? Pensem en fer alguna via llarga, finalment Sol d’estiu a la Falconera és el nostre destí, el Marc descansa però a mi la via em fa tibar. Via que trobem al Montsant, direcció Barrots, on l’escalada es de forat i “canto i sigue”. Trobem que els graus no encaixen massa amb les nostres sensacions.
però no acaba de veure com va, finalment treu l’estrep i tot així no arriba a la següent assegurança, no era Ae? Igual per si ets alt, li toca fer una apretadeta i per fi xapa. Després va fent, ja més juntetes fins arribar a un diedre. Atenció, que esta brut i pot ser que no veiem alguns claus i caps de burí, com li va passar a la Marta, que va acabar fent un bon tros expo, sort que és una boua.
meu primer merlet, no caldria tornar-lo a fer a pèl no? Després d’anar mirant, i pujant, aconsegueixo fer el meu primer merlet, iujuuuu!!
