Homo Montserratinus

Ahir aprofitant que el dia és llarg anem a fer la Homo Monserratinus per la tarda, via que la Marta sempre em parla de lo xuli que és i tenia mil ganes de fer!

Així que aparquem a Santa Cecilia i pujem per les escales que ens queden una mica més a vall direcció a la coll de migdia. Anirem pujant fins agafar un corriol a mà dreta que ens portarà a peu de via.

Creuem els dits perquè avui no passi res! Els llargs semblen quadrar bastant, jo faré els imparells que semblen més fàcils i l’Isaac els xunguis.

Generalment és una via de grau moderat que es fa molt bé, ara has d’estar acostumat a posar cosetes o anar amb el grau sobrat/da.

R1. Em toca, iuju! Enfilem per un diedre que ens deixa enllaçar alguna sabina la qual ens anirà molt bé per a reposar ja que hi ha algun pas de pocs peus. Ràpidament ja sortim per un terreny més fàcil.

V

IMG_20160616_170945.jpg

R2. Aquest llarg és bastant mental perquè realment hi ha cantó al sostre. Per sort l’Isaac va posant coses entre mig dels tacs i claus i així de segona respiro més tranquil·la tot i que em toca apretar en algun moment.

6a+

IMG_20160616_172849.jpg

IMG_20160616_175711.jpg

R3. Només veure cap on he d’anar vibro… així que poso un friend per mentalment anar més tranquil·la. Anem recte amunt fins agafar els sostre i flanquegem cap a la dreta, sense deixar la llastra ja que ens anirà bé per pujar en diedre/xemeneia. Entre el pitó i el tac de fusta (molt precari) em costa de llegir, però amb molta tossudesa aconsegueixo passar.

V+

IMG_20160616_181100.jpg

R4. Diedre molt maco que poden anar posant coses, ens fa gaudir d’una escalada tranquil·la i de bones mans i peus. Al final tirem cap a l’esquerra, vigilar amb la roca, fins a la reunió.

V+

R5. Pugem uns metres i cap a l’esquerra (caminant) fins a trobar la fissura de l’últim llarg.

IV i caminar

R6. Per mi el llarg més bonic, l’Isaac puja concentrat ja que es fàcil però només hi ha dos claus a la sortida. Per sort al ser fissura poden posar-hi de tot. És una fissura de canto espectacular, ni et canses, brutal.

Pas de sortida de 6a i després V+

IMG_20160616_203749.jpg

Per baixar rapelem fins la darrera reunió, d’allà 40 metres més i cap al terra.

 

Realment és una molt bona via per gaudir i posar cacharritus!

 

Un dibuixet 😉

homomonserratinus.jpg

Posted in Uncategorized | 1 Comment

Escalada Pont de la Puríssima

Amb això de l’instagram tinc el blog una mica parat, però continuo escalant i fent aquarel·les eh, hem podeu seguir també @soclalola_climb

Seguint la tradició del Pont de la Puríssima volíem anar a Riglos una bona colla, però la meteo ens va acabar fent enrere. Entre Lleida i Tarragona ens vam acabar decantant per anar a la zona del Montsant, allà hi ha moltes zones per escalar: Arbolí, Siurana, Racó de Misa, Mussara…

Teníem ganes de combinar una mica de via llarga i esportiva i així o vam fer, el resultat, un pont fantàstic!

DIA 1

Anem cap a la Mussara a fer una via llarga. Ja havíem estat feia uns anys fent l’Hèrcules Incuarteable, així que una mica ja sabíem que el grau estaria ben apretadet!

Aquesta a diferència estava semi equipada així que tocaria apretar una mica.

L1. V+ net que em fa tibar i escalfar de valent, el més apretat el flanqueig final!

IMG_20171206_172337_515

L2. 6a+ llarg de fissures molt guapo.

IMG_20171206_141713 (1)

L3. 6b+ Sortida que fa tibar, després ja es relaxa i pas final per creuar el sostret.

En general via molt bona, roca excel·lent, es pot equipar molt bé, perfecte per dies freds, i d’un sol ràpel som a baix.

IMG_20171211_101717

 

DIA 2

Avui toca fer una mica de freaky, el lloc escollit…Siurana, Salt de la Reina Mora. Sector boníssim, amb sol, tranquil·litat i vies bones!

Escalfem amb un 6b (3D) molt bo de canto i després ens posem amb la Mònica a provar el 7a (Pandora) no hi ha encadene però passem una bona estona apretant de regleta fanàtica!

IMG_20171207_170342

Mentres els bouakens proven Perifèrics i Anys biònics, amb èxit aquesta ultima! A topeeeee!

Per acabar una bona birra amb bones vistes.

 

DIA 3

IMG_20171208_152332

Andre planxant Pedro Verde

 

Avui anem al Ditot i Corral nou, una mica de tot pels més forts i pels que encara no ho estem tant! Estic una mica tullida i m’ho prenc amb la calma, tot i així acabo escalant Pupilas (6b+) molt bo, del nostre estil eh Marta 😉 Després provo Pinotxo (6c) pas de bloc que el super Bernimond encadena, i per rematar en top Pedro Verde, caldrà provar-lo de primera el pròxim cop! Gasssssss!!!

 

 

 

DIA 4

IMG_20171209_144252.jpgAvui descansem? Pensem en fer alguna via llarga, finalment Sol d’estiu a la Falconera és el nostre destí, el Marc descansa però a mi la via em fa tibar. Via que trobem al Montsant, direcció Barrots, on l’escalada es de forat i “canto i sigue”. Trobem que els graus no encaixen massa amb les nostres sensacions.

 

Resum

L1. 6a per nosaltres 6b

L2. 6b per nosaltres el més fàcil, 6b per la continuïtat.

L3. 6a+ per nosaltres el més dur, per l’exposició i per un pas que toca apretar. Perfectament 6b.

Una bona via, una mica de fred però al ser curteta hem aguantat bé. Cal dir que el lloc és preciós.

IMG_20171209_141657.jpg

Finalment un bon pont i sobretot per la bona companyia. Montsant és preciós i ens deixa molts racons per gaudir de bones jornades d’escalada i uns bons finals de postes de sol i braves del GOMA2.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Pirenaic a la Mòmia

El passat dissabte vam pujar a Sant Benet amb la meva compi de cordada preferida, la Marta. Teníem moltes ganes, aquest cop la via escollida era la Pirenaic de la Mòmia, ens feia molta il·lusió tornar fer el cim de la Mòmia plegades.

IMG_20170520_114114

Com sempre, molt ben rebudes a Sant Benet i carregades energia positiva. I els ànims que des de la paret sentíem enviats des del refu.

La via comença entre la Haus i la Santacana, de fet ens mirem el primer llarg de la Santacana i quina por i quines ganes alhora, súper pendent (a la llista!).

L1. Comença la Marta fent un flanqueig que pel meu gust una mica fi, ja m’imaginava fent un pèndol estil Yosemite, però per sort no va ser així. Típic V Montserratí.

L2. Em toca a mi, llarg d’Ae (7a?), amb un primer pas de sostre dur i després podrem sortir en lliure. (6b) En A0 es pot fer ja que les assegurances estan molt juntetes, val la pena per això provar-ho en lliure.

IMG_20170520_135347

L3. La Marta surt animada a provar l’Ae (6c) en lliure,IMG_20170520_142346 però no acaba de veure com va, finalment treu l’estrep i tot així no arriba a la següent assegurança, no era Ae? Igual per si ets alt, li toca fer una apretadeta i per fi xapa. Després va fent, ja més juntetes fins arribar a un diedre. Atenció, que esta brut i pot ser que no veiem alguns claus i caps de burí, com li va passar a la Marta, que va acabar fent un bon tros expo, sort que és una boua.

 

L4. Llarg de diedre bonic, vigilar la roca a l’inici i anar fins la reunió de la Haus, si es vol es pot empalmar amb el següent llarg (ens van explicar més tard).

L5. Guapíssim, realment ens tornen a venir bons records, llarg preciós.

IMG_20170520_155244

L6. Aquest cop he portat per fer el IMG_20170522_093707_722meu primer merlet, no caldria tornar-lo a fer a pèl no? Després d’anar mirant, i pujant, aconsegueixo fer el meu primer merlet, iujuuuu!!

Llarg preciós, de presa bona, VI molt fàcil.

 

Hem tornat a conquistar la Mòmia, sempre que arribem allà dalt, ens emocionem, que tindrà que ens fa estar tant contentes a l’arribar? Com sempre un plaer escalar allà.

I per acabar, cerveseta a Sant Benet i cap a la party que es celebrava al Bruc de trobada d’escaladors.

Gràcies Marta per una altre gran aventura plegades!

Aquí teniu l’aquarel·la, m’he inspirat amb els colors que vaig fer servir quan vaig fer la Haus.

IMG_20170525_121228

Posted in Uncategorized | Leave a comment

El vianant a Santa Cecília

Ja feia massa que les farrenyes no sortíem a trepar plegades!

La via escollida el Vianant, que busca l’ombra de matí ara que comença la calor, tot i que el dia es desperta amb amenaces de tempesta.

Agafem el camí de l’Arrel i en quan tenim la via davant, veiem una fita i enfilem recte amunt,  camí brut i poc traçat però finalment arribem a la via.

IMG-20170518-WA0021

L1. La Marta comença amb un primer tram de V+ on et vas encastant que “deunido”, per començar no està malament. Després sortim cap a una placa fineta però ben assegurada de 6a+ que ens deixarà fins la reunió, em empalmat dues tirades, val la pena.

IMG_20170518_102025

L2. Em toca a mi, sembla que serà el llarg estrella i així és. Anar fent, ben assegurat, amb pitons i parabolts, sense cap pas més difícil, vaig pujant concentrada i gaudint moltíssim, finalment parabolt molt llunyà però ja ajeu i es afluixa el grau. V+ i IV

IMG-20170519-WA0042

L3. Ara li toca a la Marina, la roca una mica “crosta”, passem un primer ressalt de III i enfilem amunt, pas de V ben assegurat i arribem.

L4. Llarg de tràmit que fa la Marta, amb dos parabolts que ens queden en mig de la panxa de III que ens portarà fins el següent pany de paret.

L5. Li toca a la ferrenya artificiera, amb el l’ajuda de tascons i un friend de l’1 supera l’A1 com una campiona, després cap a la dreta fins a una planta i cap amunt ja per terreny fàcil fins fer reunió en un arbre.

IMG_20170519_162303

L6. No tenim massa clar quina línia hem de seguir, tirem recte amunt per la que ens queda més a prop. El primer parabolt està lluny, però la Marta m’aguanta bé el cul i aconsegueixo xapar, uns passos “rarets”, i després ja fàcil per una xemeneia fins un arbre.

L7. La Marta s’acaba d’enfilar fins coronar el cim. Recollim ràpid ja que el cel esta ben gris, i veiem la cortina d’aigua com s’acosta cap a nosaltres, miediiitooo!

IMG-20170519-WA0000

Ara només queda baixar per la ferrata Teresina, jo mai havia estat. Així que cap al cotxe amb algunes gotes de pluja finals, però per sort comença a ploure de debò quan ja estem al cotxe camí al casal a prendre un bon plat del dia!

IMG_20170519_162548

Feina feta, dia rodó i via molt i molt bonica, sobretot les primeres tirades.

I aquí un dibuixat de la via, espero que us agradi!

IMG_20170519_153819

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Montse Pueyo – Vilanova de Meià

Avui cordada femenina amb la Monica, el nostre destí Montse Pueyo.

L1. El pitó que marcava la ressenya no i era, però la Monica protegeix el primer tram un tasconet i després ja va fins l’spit. Després té uns pasos una mica més verticals, però amb molt bona presa.

L2. La sortida cap a l’esquerra s’ha d’anar amb delicadesa però es fa molt bé, un spid en una petita panxa i tirem amunt, cap a l’esquerra, que jo me’n vaig anar una estona per somni de quimfer. Anem a parar a una sabina i pugem per un diedre que ens porta a un pitó i tirem a l’esquerra a buscar un parell de pitons més molt junts. Després a l’esquerra cap a un arbre que ja té un baga i aquí uns pasets de flanqueig divertits i després ja cap amunt pels parabolts del 6a de somni de quimfer.IMG_20170115_152818.jpg

L3. Sortim per un diedre que podem amanir al nostre gust, fins arribar a una sabina i flanqueig cap a l’esquerra, aquest cop amb més bones mans. Després ens trobem un desplomet de 6a/A0 per pitons i spits. I cap a la R per un tram una mica guarro.

L4. Aquest llarg, no se si per la pila o el fred, ja que el sol es va acabar, no em va semblar tant fàcil. A més et jugues una bona castanyota.

El Marc i l’Albert, que ja han fet una via (Papisuca) decideixen fer aquesta com a segona, ja que la nostra lentitud i el dia que es curt ens comença a fer patir. Així que en aquest punt ens trobem, i empalmen els últims llargs per sortir ràpid d’allà. La Monica i jo, estem congelades, mai havia escalat amb plumes! El sentit comú pot per sobre de l’orgull i agraïm el poder sortir ràpid d’allà.

I de tot s’aprèn: No et posis a escalar a les 12 del matí en una via que et caldrà tibar, en un dia d’hivern i sense frontal!

L5. Llarg de bon cantó, amb assegurances llunyanes que caldrà reforçar.

L6. Diedre a amanir, amb un primer pas que et fa apretar, en diedre o xemeneia. Després ja trobem canto, però queda lluny pels que fem menys de 1,70m.

Salvats!!! Són les 17 així que encara podem baixar sense patir, i després de la jornada… parem a Artesa a menjar a tope!

IMG_20170115_185229.jpg

En definitiva, una via xula, una mica discontinua i que sobre paper sembla més fàcil. Es fa bé eh, però nosaltres som lentetes!

IMG_20170116_112801.jpg

Posted in Uncategorized | Leave a comment

La cosa nostra – Vilanova de Meià

Tot i el fred siberià ens havia d’acompanyar aquest cap de setmana, decidim aventurar-nos i provar sort a Vilanova de Meià. Allà, si fa sol, a l’hivern s’escala de luxe.

img_20170114_112018

Així que arribem, i un sol radiant ens està esperant, la via escollida per avui serà la cosa nostra, no en sabem massa d’ella però el poc que hem llegit era recomanable.

L1. El primer llarg, té una sortida que t’agafa en fred, un paset fins arribar al primer spit. Després roca de bon canto, que ens fa anar flanquejant cap a la dreta fins a trobar-nos a un últim pas, entre les dues ultimes assegurances, presa petita i pas llarg en flanqueig, 6a + perfectament aquest paset. Jo de segona vaig suar en aquell pas.

L2. Llarg molt maco, una primera part en Ae i després placa de V+ amb canto i més canto per gaudir i no patir.

L3. Llarg estrella de la via que em va cedir el bo del Marc. Llarg de pililla, no és difícil però et va inflant, 6a mantingut amb un paset de 6a+. Si no es té el grau es pot passar bé fent algun A0.

L4. Llarg també xaxi, V+ amb un paset una mica més finot, però que tindrem assegurat per un pitó que no veurem des de la reunió. I després canto i més canto.

L5. Últim llarg que et fa acabar amb mal gust la via, molt trencat, val la pena sortir per l’últim llarg de la Lleia.

En general la via està ben equipada, nosaltres només vam posar un camalot 1 a la sortida del Ae i un camalot 0.75 a l’últim llarg.

Vam acabar molt contents de la via, roca boníssima i itinerari interessant. 100% recomanable!

img_20170114_172045

Masses vies i poc temps per pintar, aquest finde dues vies i una aquarel·la!

En uns minuts teniu la piada de la via d’ahir amb dibuixet! 🙂

 

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Boy Roca a l’Elefant

I després d’unes vacances pel sud, on la roca calcaria et fa deixar-te les llemes… quines ganes de tornar a casa! Sempre és un plaer anar a Montserrat i més gaudint d’una via com aquesta.

Avui ens estrenem com a trio-rocher (més endavant desvetllareu el perquè del nom), el Bernat la Monica i jo ens disposem a pujar cap a Sant Benet. El fred del cotxe es converteix en calor en el nostre estimat camí de les escales. Anem cap a l’elefant, pel camí guiris i escaladors van per totes direccions, per sort la nostre via està soleta esperant-nos.

El primer llarg, es troba pràcticament net, només trobem una assegurança a tres metes de la reunió. És fàcil, III i potser algun pas de IV-, anem fent tendència dreta, de fet si es vol, es pot començar més a la dreta del peu de via i així és més directe i curt aquest llarg, ho vaig pensar un cop estava perduda buscant un parabolt per una rampa immensa, finalment el vaig trobar a l’alçada dels meus peus i vaig flanquejar desitjant xapar-lo, tot i ser fàcil, sempre es un descans xapar. Després ja directes a la reunió, que costa de veure perquè el color la camufla.

img-20170108-wa0025

El segon llarg li toca a la Monica, el fa xinu xanu super bé, el grau és fàcil, VI+ però hi ha poques assegurances. Sol? Pensavem que tindríem caloret, i el sol només ens dona de perfil, ohh…

img-20170108-wa0014

El tercer llarg, el començo amb els dits ben glaçats, de menys a més es va posant de vertical la paret. Les assegurances estan tant juntes que, jo que les vaig voler xapar totes, em feien perdre més temps que altre cosa, la pila duracel anava gastant-se, així que amb “trampes” vaig fer les tres xapes més verticalotes. Després ja tornava a relaxar-se fins la R. Llarg molt bo i roca espectacular!

Aquest ja pel Berni, que va empalmar els dos últims, molt bons també, altre cop més inclinat i fàcil però amb les assegurances a Cuenca, fet que et fa estar ben concentrat. Amb un pim pam teníem al Berni fent cim!

img-20170111-wa0013

Un cop a dalt, no s’ha acabat ehh!! Per baixar hi ha una petita desgrimpada, que cal fer tranquil·lament i mirar bé els peus.

img-20170108-wa0021

Ara si, uns Ferreros rocher per recuperar energia i tornada al cotxe, parant a Sant Benet a fer cerveseta eh!

img_20170108_145342

En resum una via excel·lent per gaudir i gaudir!!

I aquí l’aquarel·la!! 🙂

img_20170112_121723

 

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Petit tast de vies de Novembre a Desembre

Últimament vaig tant liada que tinc això molt parat, és per això que vaig a fer un petit resum de les ultimes vies que he fet.

Properament, aquarel·la i piada completa de la via del passat finde!

Manowar – Paret del Doll (amb el Marc)

La via es troba en un lloc idíl·lic a la paret del Doll. Comença amb un pas que fa tibar de valent però després tot i que el grau afluixa no s’ha de baixar la guardià. El grau obligat no és fàcil.

El lloc i la via mereixen una parada en ple hivern per poder escalar amb màniga curta.

Los cuarentones – Montrebei (amb el Marc)

Mai havia estat a la paret d’Aragó de Montrebei, així que m’estreno amb aquest viot! L’escalada aquí és exigent i dura, així que com estic de descoberta, vaig tirant de segona, aquí s’ha d’estar fort i tenir coco!

Esparreguera – Montserrat (amb la Monica)

M’estreno amb una nova compi de cordada, la Monica! Així que mano a mano ens posem a fer aquesta via. Un autèntic luxe, roca montserratina plaquera i un final de via boníssim, fissura per equipar i de grau de no patir.

Epirimountains + Via dels Senzills – Malanyeu (amb la Marta i l’Edu)

Aquest cap de setmana estem amb la trompeta del GEDE, sortida que fem anualment amb la secció d’escalada del CEG. Així que anem a gaudir que a la nit ens espera un bon arroset!

Aquesta primera via ens fa gaudir de valent, per fi amb la Marta que se’ns havia perdut per terres Canadenque. Tornem a fer  duo de farrenyes! Per acabar de rematar la jornada, fem una via conjuntament amb l’Edu, via dels senzills, aquesta apretava una mica més però lo suficient per gaudir d’una escalada “Love climbing”.

Puríssima a Riglos

Choperior al Pisón (amb el Marc)

Via molt bona, roca excel·lent i panxetes dures però possibles de superar amb A0 si cal. Bon inici de via per començar el pont!

Carla al mayo Colorado (amb la Monica)

Buscàvem alguna via fàcil per gaudir ja que el dia no acompanyava gaire! Així que aquesta va ser una boníssima opció, via que es pot combinar amb qualsevol de per allà per acabar de fer una jornada d’escalada, amb una et quedes amb ganes de més.

img-20161207-wa0006

Irene y la paz al mayo Frechin (amb el Marc)

Vaig començar jo i el mal estat de la pedra i algun petit ensurt em va fer anar creuada. Així que el bou Marc va tirar a tope. Tot i així no ens va agradar massa la via, cada cop que agafaves un canto set petava el cor, roca bastant mediocre.

Via normal al Puro (amb el Marc)

Per acabar els dies i fer una matinal va ser una boníssima opció. Tot i així cal anar ben abrigat pels primers llargs. Via clàssica que no te deperdició, bona roca, bon canto i s’ha d’escalar.

img-20161209-wa0016

No ets ben rebut a la roca blanca (amb el Marc i l’Isaac)

Tornem a la roca blanca, ja havíem estat feia temps fent la invitación. Aquest cop per això vam acabar més contents amb la via. Jo perquè anava amb dos bous, perquè els primers llargs apreten, sobretot el segon!

Ara el lloc i via o mereixen per fer aquesta combinació si passeu per allà.

img-20170101-wa0005-1

 

GRÀCIES A TOTS/ES PER COMPARTIR BONS MOMENTS D’ESCALADES PLEGATS!

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Un recull de vies d’estiu

 

Ja feia molts dies que no escrivia al blog, durant l’estiu, allunyada de casa i anant amunt hi ha vall a fet difícil anar fent els dibuixos de cada una de les vies que he fet i els seus escrits detallats.

Per tant vist que la feia em sobrepassava he decidit fer una breu descripció de cada una de les vies, i de pas, tenir una pujada al blog per quan algú vulgui saber vies per a fer quan fa caloret.

Aquest recorregut passa per molts indrets variats, cada un amb el seu encant, i sense mai deixar el meu lloc preferit a la vora de casa.

Alta tensión i Alucina Carabina, Montserrat, Marc

Via molt xula i ràpida, fàcil de combinar amb Alucina Carabina. Amb un llarg preciós de travessia, de 6a molt assequible, que ens deixa unes fotos espectaculars. Vigilar l’últim llarg que està una mica trencadot.

altatension

Gastón va Bufant, Montserrat, Marc

Via que haurem d’escalar però sense patir perquè és esportiva. Grau per gaudir i mantingut.

Cobo Pamplona, Montserrat, Isaac

Via clàssica però que no ens fa patir, es pot equipar molt bé i el grau és moderat. Els últims llargs es poden fer amb ensamble.

cobopamplona

Travesia de los dioses, Montserrat, Marta i Isaac

Via que inicia per unes fissures que trobarem claus que ens faran passar bé o trampejar si cal. Després ja es fa més fàcil, però es mantinguda de grau, no ens farà descansar.

travesia-de-lso-dioses

Cristina Gomez Garcia, Montserrat, Edu

Una via molt recomanable, els primers llargs de placa ens faran vibrar i després ja no són tan bons. Jo com a novata d’artifo vaig agrair lo juntes que estaven les xapes, realment una escalda molt maca per una tarda d’estiu.

cristina-gomezgarcia

Rap del niño, Cavallers, Marta

M’estrenava a Cavallers i vam decidir començar per algu assequible. Aquesta via ens va permetre gaudir i apretar en alguns passos de 6a on havies de treure ventoses de dins per pujar.

Cavallers és un lloc perfecte d’estiu, durant aquells dies vam escalar amb màniga llarga, si..si.. al mes d’agost!

rapdelnino

La oferta y la demanda, Cavallers, Marta

Després de perdre’ns per anar cap al Pa de Sucre vam decidir fer aquesta alternativa per fer alguna cosa. Oju amb el grau, posa V+ però apreta, per sort pots posar cacharritus i respirar fondo. Via molt perdedora!

Pistacho Asesino, Cavallers, Jordi

Quin viot!! Per sort el primer llarg que tant havia sentit parlar el va fer el Jordi, tot i que a ell no li va ser gens difícil. És una via fantàstica, on la fissura et deixa posar el que vulguis al teu gust, i on cap llarg et deixarà descansar. Via molt i molt bona!

pistacho.jpg

Instinto basico, Cavallers, Marta i Júlia

Per acabar la jornada vam anar a gaudir d’aquesta via ràpida i fàcil que després ens va permetre una bona estona de riu.

És el bo de cavallers, a part d’unes vies fantàstiques tens un riuet per gaudir aquells dies que l’activitat és més light.

cavlers

Dibona, Cinque Torri (Dolomitas), Marc

Spilogo Giallo, Tres cimas de lavaredo (Dolomitas), Marc

Vinazer, Sella (Dolomitas), Marc

Aquest estiu vam anar a Dolomitas, feia molts anys que ho teníem pendent i per fi va arribar el moment. Crec que personalment era l’any per anar-hi, allà has d’anar rodat, posar cacharros i apretar amb algun desplom que només li marquen V.

Generalment vam gaudir d’aquests tres escalades, aparentment grau moderat, però que no deixen indiferent a qualsevol. És important vigilar amb les baixades en general, hi ha molta pedra i l’alta freqüència de gent en dies d’estiu fa que et pugui caure alguna al cap si no estàs atent. S’ha de matinar molt, ja que les vies són lentes, hi ha molta gent, i cal intentar ser el primer!

Us recomanem aquest viatge, és el paradís de l’escalada!

dolomitas

Pere Segura, Montserrat, Isaac i Marc

Una tarda d’estiu decidim anar cap a la Palleta, avui no ens podem cansar que demà toca gran activitat. Fem aquesta via, molt xula i equipadeta. Jo decideixo tornar i ells encara aprofiten al màxim els últims rajos de sol per a fer una altre.

peresegura

Gesam, Montserrat, Isaac i Marc

Quin viot! Una via on cal escalar i anar rodat amb cacharrejar. Per sort anava amb aquest parell de bous!! Ens van caure 4 gotes, però ens van fer acollonir bastant!

gesam

Gran il·lusió, Montserrat, Marc

Aquí si que vam passar caloret, és una via totalment de tarda, nosaltres vam entrar abans que no arribes l’hombra. És una via més difícil del que sembla, on les assegurances allunyen i et fan escalar de valent. Els primers llargs són punyeteros! Somni de pedra, Pedraforca, Isaac i Marc M’estrenava la sud del Pedra, sud? Dons vam passar fred a ple estiu! Via de placa-placa, on et quedes amb els peus fets kikos. És una via maca, però cal anar amb el grau sobrat, ja que apreta.

El lloc és un privilegi, estàvem sols i allunyats, el paseig d’anada i tornada és maco i tot, ara s’ha de caminar!

14212128_10154480394123832_3987594445731299001_n

Diedre gris, Montrebei, Marc

Després de dos anys, tornem a Montrebei, aquest cop per això estic disposada d’intentar obrir, i així va ser, el rodatge realment fa que poc a poc anem millorant i gaudint cada cop més de l’escalada.

Vaig xalar amb aquesta via, i vibrar, perquè engananyar-nos. Els llargs són mantinguts però es deixen protegir força bé. Important fer el flanqueig de primer, no es fa tant complicat. Els trams més difícils hi ha alguna cosa, jo en un de 6a vaig poder fer un A0 d’un pitó que vaig resar perquè no es surtis. Aneu-la fer i xalareu!!

14364853_10154521187163832_7460874060452732851_n

Latin Brothers, Montrebei, Isaac

I un altre cop cap a Montrebei, dos fins seguits, tot un record! Aquest cop una via mooooolt més llarga però molt maca també. Ens fa escalar de valent i apretar amb tot el nostre cos. La calor passa factura i ens toca anar per feina, a més ja anem amb el temps contra rellotge, per sort, arribem a dalt amb els últims rajos de sol.

Ha estat una bona aventura que ens ha deixat ben trinxats, sort de l’Isaac que és un bouaken.

Aquest cop la baixa s’em fa molt més curta que l’ultima vegada, això fa que ja torni a tenir ganes de tornar-hi ja que jo el què sem fa més difícil de les jornades d’escalada són les baixades terrorífiques!!

14368801_10154542550063832_1543884787669200674_n

Apa, ja teniu un bon llistat per fer l’estiu vinent!! GAS!

Moltes gràcies a tots/es els que m’heu acompanyat durant aquestes aventures, tots sabem que el que és important no és el cim, el grau… és el camí i amb qui el comparteixes.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

El dimarts vam tornar a fer una escapadeta de tarda, com no cap a la Nord, la calor ja apreta bastant.

Indecisos amb mil vies entre les mans, ens atrevim a l’Anglada Cerdà de la Boleta Foradada, així practiquem una mica d’artifo no?

Material: Joc de friends fins el 3 i algun alien petit. L’estrep si volem fer l’últim llarg, val la pena 😉

Aproximació

Aparquem a Can Massana i anem direcció la Cadireta i un cop passada pujem per un corriol a mà dreta, abans d’arribar al Bisbe ja enfilem cap a la paret, quina calor…

Flanquegem una mica i pugem per un III molt trencadot fins la R0.

IMG_20160621_152344.jpg

R1. Des de sota ja es veu que serà divertit, es tracte d’una xemeneia on podem anar posant cacharritus ja que només trobarem un clau i un tac de fusta. És una escalada lenta per mi ja que he d’anar mirant com pujar i on posar coses per assegurar-me, després del ensurt de fa unes setmanes no m’arrisco a fer metres i més metres sense posar res. Ja se sap que a vegades quan és més fàcil és quan hi ha més probabilitats de caure, caure no depèn d’un mateix, sinó molts cops d’altres elements exteriors que desconeixem .

La xemeneia es deixa fer i només hi ha un paset a mitja tirada de V+, la resta V i al final ja més fàcil.

IMG_20160621_164142.jpg

R2. Ara canvia el tipus d’escalada, toca fissura de bon cantó. Aquesta tirada també trobarem poques assegurances però podrem posar alguna cosa més per respirar més tranquils.V

IMG_20160621_172604.jpg

R3. Llarg espectacular, bavaresa de cantó, i trobem tacs de fusta, pitons… moltes coses i molt antigues. És un llarg fàcil que va calentant els braços però alhora pots anar descansant estirant-los de tant en quant, cal no adormir-se i pim pam, estic a dalt i encadenant.

IMG_20160621_181022.jpg

R4. Ara toca artifo, ufff… l’Isaac pim pam es va agafant al que pot i ja està a dalt, han posat parabolts i la veritat es que quan trobes un respires fons ja que la resta es bastant vellet. Ell no xapa algunes de les coses antigues, realment es fa força bé, jo utilitzo tot el que trobo, jajajaj.

En A0 passem sense problema.

IMG_20160621_184045.jpg

R5. Li regalo aquest llarg ja que igual li pot sortir en lliure a ell, els primers 10 metres els treu bé però després ja A0 i listos!

Aquest també es pot fer en A0

IMG_20160621_192938.jpg

R6. Resulta que encara no s’ha acabat… jo ja estic morta, el sol ens a acompanyat durant la via i entre la calor i no haver dinat em falta power. L’Isaac es motiva i decideix pujar la boleta, aquest cop si que toca treure el pedal i escalar una mica entre la 3era i la R. A2 o estar fort. Jo passo per l’escalestric que m’ha preparat ja que em fa molta enveja i la barrita m’ha donar energy.

IMG_20160621_195653.jpg

Després baixarem altre cop i flanquejarem per la dreta de la boleta i baixarem pel camí de marques blaves de sempre.

 

En resum una via molt bona, m’ha encantat! Te de tot, xemeneia, fissures, bavaresa, artifo…

 

Un dibuixet 😉

anglada cerda boleta.jpg

Posted in Uncategorized | Leave a comment